18 jul 2011

Firmin, de Sam Savage

L'ùltim llibre que hem llegit al Club de lectura ha despertat un poc de controvèrsia entre els membres del Club. A pesar de la meva defensa encoratjada de Firmin, una rata especial, sensible i bibliòfila, l’opinió de la majoria ha estat contraria a la naturalesa del personatge de l’obra. Quasi tots han coincidit en parlar en què al ser el protagonista un animalot fastigós, la lectura de les seves aventures, més be parlaria jo de desventures, no ha estat interessant ni divertida per als lectors. Jo, en canvi defense la capacitat de Firmin d’aprendre dels llibres, dels essers humans amb els qui es relaciona i fins i tot els agafa afecte i es preocupa per ells. Firmin és un “persona” culta, que intenta desesperadament ser acceptat pel món on viu, la llibreria i el seu amo, ja que en la seva família no ha trobat res que li despertés curiositat. Des del moment del seu naixement fins el final dels seus dies estarà rodejat de llibres, i trobarà en ells la sortida a la seva vida obscura i relegada darrere parets i murs.

"Pasaba horas declamando versos de Shakespeare. Nunca iba más allá de unas pocas variantes ininteligiblesdel chillido básico. Ahí tenemos a Hamlet, empuñando la daga: chillido, chillido, chillido. (Y ahí tenemos a Firmin aguantando la bronca del público, que le arroja los cojines de las butacas.) Me sale mejor el fragmento en que Macbeth dice eso de que la vida es un cuento narrado por un idiota, que nada significa: hay que reconocer que en ese texto quedan muy propios unos cuantos chillidos bien colocados"