25 nov 2011

Marina, de Carlos Ruíz Zafón

Marina, ha estat l'últim llibre llegit i comentat al club de lectura quinzenal de la Biblioteca Pública Can Sales. Aquesta és una de les primeres novel•les de Ruíz Zafón, publicada en 1999, està orientada al públic juvenil, i això s’ha notat a l’hora dels comentaris dels membres del club. Ruíz Zafón, escriptor català va escriure Marina, una de les seves obres predilectes, com ell mateix diu, a Los Ángeles entre 1996 y 1997, i aquesta seria l’última, fins ara que escrivia dedicada al públic juvenil.

La història ens conta els fets que varen passar a la Barcelona de 1980. Oscar Drai, un noi de 16 anys que viu reclòs a un internat on estudia i d’on reiteradament s’escapa per fugir d’un vida buida, sense família i quasi sense amics. En una de les seves aventures exploratòries pels barris més antics de Barcelona descobreix una casa, que sembla a primera vista abandonada, però que amaga a una família trista amb un dolorós secret. Amb na Marina viurà una ventura fantàstica i esgarrifosa que es remunta als anys 40 quan la Valo-Granell, una fàbrica de peces ortopèdiques funcionava a Barcelona, però aquesta fàbrica no és el que sembla i sobre tot no ho és Mijail Kolvenik, personatge que evolucionarà fins deixar quasi de ser humà.
En general als membres del club els ha semblat una història massa infantil, la majoria prefereixen llegir altre tipus de llibres, que els proporcioni alguna cosa més que una senzilla història fantàstica. També ens hem assabentat que a pesar d’esser de gènere fantàstic hi ha algunes coses que no quadren o que queden inconcluses, el que fa també que la història no termini de parèixer “real”. De totes formes no podem dir que la trama no sigui interessant, realment enganxa al lector, i la manera d’escriure de Zafón i la seva soltura a l’hora d’emprar el llenguatge fan que sigui molt recomanable, sobre tot com a lectura d’institut, per als joves lectors que comencen a llegir i que d’aquesta manera obtindran un bona dosi de vocabulari.
Per al pròxim club llegirem Adreça desconeguda de Kressmann Taylor, novel•la de gènere epistolar, amb la qual ens endinsarem a la crueltat dels inicis del nazisme.
Bones lectures i fins dia 12 de desembre!!!

10 nov 2011

Historia del rey transparente, de Rosa Montero

En un turbulent segle XII, Leola, camperola adolescent, despulla a un guerrer mort al camp de batalla i es fica les seves robes de ferro, per protegir-se sota un disfressa viril. Per necessitats de la guerra ha quedat sola al món, el seu pare i el seu promès han estat reclamats pel senyor per anar a lluitar Així comença el vertiginós i emocionant relat de la seva vida, una peripècia existencial que no és només la de Leola sinó també la nostra, perquè aquesta novel·la d’aventures amb ingredients fantàstics ens parla en realitat del món actual i de tot el que som. El llibre barreja elements de novel·la d’aventures, un poc d’amor, fantasia i màgia, i molts elements històrics, amb els cavallers creuats, els heretges càtars, el món de la Santa Inquisició, i les intrigues de palau. Però en cap moment arriba a ser un llibre sencerament d’aventures, com varem comentar a la passada sessió del club de lectura de la Biblioteca Can Sales, totes comentarem el mateix, que es quedava un poc curt, que li faltaven aventures, per a esser realment un llibre de cavalleries.

En general no ha agradat massa, fins i tot alguns membres no l’han pogut terminar de llegir i això que sempre ens queda la intriga de conèixer com acaba la història del Rey transparente, ja que és un conte dins la història general, que diferents personatges comencen a narrar però que sempre per algun motiu es queda a mitges. És com una història tràgica i maleïda, que té tràgiques conseqüències per a la persona que tingui el valor de contar-la. Haurem d’arribar fins al final del llibre per saber què passa, qui va ser el Rey Transparente, què li va passar, però .... bé no direm res per no desvelar lel final de la llegenda.

Una altra pega per a la lectura del llibre és que la protagonista, Leola, sempre conta les coses en present, i la lectura de tot un llibre en temps present de vegades cansa a l’hora de llegir, i dificulta les descripcions d’altres personatges secundaris. Si que en va agradar molt la presència de certs personatges dels anomenats secundaris, que tenen al llarg del llibre gran importància, com la bruixa Nyneve, una espècie de Sancho Panza de Leola, la duquesa Dhuoda, la Dama Blanca que transmuta en Dama Negra, personatge de gran importància en la vida de Leola, i molts més. En definitiva un llibre entretingut però que deixa una sensació de manca d’alguna cosa més.