Historia del rey transparente, de Rosa Montero

En un turbulent segle XII, Leola, camperola adolescent, despulla a un guerrer mort al camp de batalla i es fica les seves robes de ferro, per protegir-se sota un disfressa viril. Per necessitats de la guerra ha quedat sola al món, el seu pare i el seu promès han estat reclamats pel senyor per anar a lluitar Així comença el vertiginós i emocionant relat de la seva vida, una peripècia existencial que no és només la de Leola sinó també la nostra, perquè aquesta novel·la d’aventures amb ingredients fantàstics ens parla en realitat del món actual i de tot el que som. El llibre barreja elements de novel·la d’aventures, un poc d’amor, fantasia i màgia, i molts elements històrics, amb els cavallers creuats, els heretges càtars, el món de la Santa Inquisició, i les intrigues de palau. Però en cap moment arriba a ser un llibre sencerament d’aventures, com varem comentar a la passada sessió del club de lectura de la Biblioteca Can Sales, totes comentarem el mateix, que es quedava un poc curt, que li faltaven aventures, per a esser realment un llibre de cavalleries.

En general no ha agradat massa, fins i tot alguns membres no l’han pogut terminar de llegir i això que sempre ens queda la intriga de conèixer com acaba la història del Rey transparente, ja que és un conte dins la història general, que diferents personatges comencen a narrar però que sempre per algun motiu es queda a mitges. És com una història tràgica i maleïda, que té tràgiques conseqüències per a la persona que tingui el valor de contar-la. Haurem d’arribar fins al final del llibre per saber què passa, qui va ser el Rey Transparente, què li va passar, però .... bé no direm res per no desvelar lel final de la llegenda.

Una altra pega per a la lectura del llibre és que la protagonista, Leola, sempre conta les coses en present, i la lectura de tot un llibre en temps present de vegades cansa a l’hora de llegir, i dificulta les descripcions d’altres personatges secundaris. Si que en va agradar molt la presència de certs personatges dels anomenats secundaris, que tenen al llarg del llibre gran importància, com la bruixa Nyneve, una espècie de Sancho Panza de Leola, la duquesa Dhuoda, la Dama Blanca que transmuta en Dama Negra, personatge de gran importància en la vida de Leola, i molts més. En definitiva un llibre entretingut però que deixa una sensació de manca d’alguna cosa més.