La primera sessió del club de lectura, per comentar el primer llibre d’aquesta temporada va resultar molt fructífera. Encara que n’hi havia diversitat d’opinions, en general no va ser un llibre atractiu de llegir. Massa rebuscat i metafòric, inclús massa filosòfic. La història enganxava però per al parer dels membres del club, en faltava més profunditat, més conèixer els personatges principals, la protagonista en cap moment es feia amable al lector, tal vegada al contrari, resultava una jove centrada en ella mateixa, a la qui sembla que tothom li ha fet alguna cosa dolenta sense ella ser responsable de res. Una dona que plora per una persona que quasi no coneix i que no es capaç de sentir pena per la mort de la que l’ha criat des de petita.
Molts de nosaltres portaven a la ment la història de Ves on et porti el cor, que al seu moment tingué un gran reso, de fet fins al moment és el llibre més venut a Itàlia del segle passat, i esperaven al manco un llibre si no tan interessant com aquell, si que ens mantingués durant els diferents capítols, pendents de tot el que li passa a la protagonista. Però a la fi la sensació que et deixa el llibre és la d’una persona amargada, que ha tingut una vida difícil però que no ha sabut relacionar-se amb aquelles persones que més l’estimaven.
A la tertúlia del club ens va sorgir també el dubte de si potser aquestes dues obres enllaçades, podrien tindre alguna cosa de biogràfica, i cercant a Internet sobre la escriptora, si es cert que va viure amb la seva àvia materna, des del moment en que els seus pares es van separar al poc de nàixer ella. Com que s’ha fet una pel·lícula de la primera novel·la (estrenada al 1995), i aquesta segona obra, que hem llegit ara, termina amb el principi de l’altra, esper que en una pròxima sessió pugem veure-la a la Biblioteca.
Mentrestant continuarem llegint, el següent llibre també d’una escriptora però aquesta vegada espanyola, Rosa Montero. Fins el dia 7 de novembre que comentarem entre tots, la Historia del rey transparente, vos desitge bons dies de tardor i bones lectures.
Jo també vaig cercar per internet alguna informació sobre l'autora d'aquest llibre que, personalment, no m'ha agradat massa.... vos deix el link a una entrevista que he trobat:
ResponderEliminarhttp://www.hoymujer.com/trabajo/Susanna,Tamaro,partir,decidido,80657,04,2009.html
Pareix esser que el llibre si que té part d'autobiogràfic (Israel, la jove que està enfadada amb tots, etc).
Desgraciadament, amb aquesta entrevista q he llegit, només puc dir que l'autora no em desperta gaire mes simpatia que la protagonista del llibre...
Crec que és un llibre escrit amb l'intenció d'enganxar als lectors de "Vés on et porti el cor". Pero en cap moment és comparable amb el primer, no està escrit amb els mateixos sentiments.
ResponderEliminarLe veritat és que compartesc totalment la vostra opinió, a mi em va agradar molt Dónde el corazón te lleve, però aquesta segona part s'ha fet molt aborrida i pesada. Ni els personatges ni la història han enganxat, és més inclùs diria que la protagonista ha estat poc simpàtica per mi!! el següent llibre millor, segur!!
ResponderEliminarbones lectures