Feliç dia del llibre!

Esper que totes esteu passant un bon dia del llibre, anant a les llibreries de sempre, o bé a les tendetes muntades pels carrers de ciutat. Però sabem realment d’on i de quan procedeix aquesta tradició de regalar roses i llibres?

Primer de tot hem de saber que el dia 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, militar romà, cristià, que va ser martiritzat cap al 303 de la nostra era per no abjurar de les seves creences. El nom de Georgius vol dir pagès, i potser per això la commemoració litúrgica es va fixar en aquesta data, en plena primavera.

La llegenda més popular de Sant Jordi, escrita per Jaume de Voràgine a la Llegenda Àurea, és la que explica la victòria de Sant Jordi sobre el drac. En un país no determinat, anomenat Silene, un drac tenia atemorits els habitants i, per calmar-lo, li donaven periòdicament un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia, però, li va tocar a la filla del rei; Sant Jordi la va alliberar, va vèncer el drac i la donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist. Des del segle XIII, la imatge de Sant Jordi sobre un cavall blanc, deslliurant la donzella i vencent el drac, és la més difosa de totes. Però la devoció al sant va arribar molt lluny, fins i tot Jaume I en la seva Crònica, diu que van veure el sant ajudant els catalans en la conquesta de la ciutat de Mallorca. Des del 1407 es celebra aquest dia a Mallorca, però la tradició de regalar roses sembla que prové de la Fira de roses celebrada a Catalunya des del segle XV, i que  té a veure amb el simbolisme de l’amor cortès d’aquella època.

La tradició de regalar també un llibre és molt més moderna, data del 7 d’octubre de 1926 quan es va instaurar el Dia del llibre a aquesta mateixa data, a instàncies de l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, per commemorar el naixement de Cervantes. El president del govern espanyol, Primo de Rivera, ho va acceptar i el Rei Alfons XIII va firmar el decret instituint la “Festa del Llibre Espanyol”. A l’any 1930 es va traslladar al dia 23 d’abril, data de la mort de Cervantes. Al 1995, la Unesco declarar aquesta data, en què també varen morir William Shakespeare i Josep Pla, “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.

La celebració va arrelar ràpidament, i des d’aleshores aquest dia és el dia de Sant Jordi, de la rosa i del llibre: el dia del sant Patró, de l’amor i de la cultura, així que ja ho sabeu, per Sant Jordi: un llibre i una rosa!!

Bona setmana i bones lectures!

Cartes d'amor: Primer premi: Margalida Ramon Martorell

Amb un poc de retard però per fi, aquí tenim les cartes guanyadores del concurs de cartes d'amor de la Biblioteca!! Moltes felicitats a tothom!!

Querido Sergio,

Siento mucho todo lo que has sufrido, estos 7 meses, desde que te abandoné. Han sido días muy duros para los dos, pero no me dejaste otra alternativa. No sabes lo que he llorado al ver que cada día recibía mensajes, emails y llamadas tuyas. Por mi parte sólo recibías un gran silencio a pesar de que quería contarte toda la verdad. Siempre he sido una cobarde y no sabía como afrontar el momento de confesarte mi secreto. Hoy sí que necesito contarte lo feliz que soy.

Estos 5 años contigo han sido lo mejor que me ha pasado, hasta el día de hoy. Es imposible no recordar el día en que nos conocimos. Miguel, tu amigo, nos presentó y fue un auténtico flechazo. Ese día llegué a casa temblando. Tenía grabado en mi memoria tu sonrisa, el calor de tus labios sobre mis mejillas, ese cabello rubio... Sin duda, el momento más emotivo fue cuando nos miramos fijamente a los ojos, estuve a punto de ahogarme en tu mar azul. A partir de ese día nos convertimos en amigos y en a penas unos meses ya vivíamos juntos.

Cada día pienso en los paseos por la playa, esas cenas románticas, tus abrazos, tus palabras...El primer día que estuvimos juntos fue algo que siempre recordaré. Me llevaste a cenar y luego me enseñaste tu rincón favorito, una playa paradisiaca. Acabé llorando de emoción y alegría al ver como me recitabas poemas de Neruda. No hay nada más bonito como oír tu dulce voz a la luz de la luna. Fue una noche de mucha pasión y amor desenfrenado. Bastaron pocos días para saber que no podíamos vivir el uno sin el otro.

 

Eramos muy felices y nos compenetrábamos en todo. Llegaste a ser una parte de mi. Te necesitaba tanto como el aire para vivir. Nunca discutimos hasta el día que te dije que quería ser madre. Creía conocerte de verdad, y ese día supe que no. Tu respuesta fue que no querías niños porque no querías compartirme con nadie. Después de discutir un par de horas, olvidamos el tema y todo volvió a la normalidad. Meses después volví a sacar el tema y obtuve la misma respuesta. No me diste otra solución que tomar cartas en el asunto. Decidí dejar de tomar la píldora y tener ese hijo que tanto deseaba. Podría haberlo buscado en otro hombre, pero no era lo mismo. Te quería tanto que sólo pensé en quedarme con una parte de ti. Después de unos meses me quedé embarazada y no sabía como decírtelo. Te pregunté que harías en el caso de que algún día las pastillas fallaran. Y tú seguías igual, pensando que ese 1% no nos ocurriría a nosotros y que sólo tenías ojos para mí y que así eramos muy felices los dos. Ese día dí por terminada nuestra relación, sin darte demasiadas explicaciones.

Sé que fui una egoísta, que te he engañado y robado. Espero que algún día puedas perdonarme. Tú tampoco pusiste nada de tu parte y fuiste un hipócrita.

 

Hoy soy la mujer más feliz del mundo. Estoy en el hospital rota de dolor, pero tenía que darte esta noticia. Hace cuatro horas que ha nacido Alvarito. ¡Tu hijo! No te preocupes, no te voy a pedir que reconozcas tu paternidad ni necesito ninguna pensión. Sólo quiero que sepas que has sido padre y que el día que quieras conocerlo él estará encantado de recibir el cariño de su papá. Yo no he jugado limpio pero jamás pondré ningún impedimento para que si sientes la necesidad de abrazarlo, besarle o acariciarle no lo hagas. Es tan tuyo como mío. Esta felicidad no es completa del todo por que no te tengo a mi lado.

Por mi parte, sólo me queda decirte que jamás te he olvidado. No hay un sólo minuto que no piense en tí, ni una sola noche que no llore por no tenerte a mi lado. Necesito sentir tu calor, tener tu apoyo, reírme contigo. Así no soy plenamente feliz, pero seguro que Álvaro hará que estos días sean diferentes. Si todavía sientes algo por mi, y consigues perdonarme todo el daño que te he hecho, aquí me tienes para afrontar una nueva vida juntos. Eso sí, vengo con un niño precioso que es igualito a su padre.

 

¡¡Te quiero!!

 

Laura

Cartes d'amor: Segon Premi: Magdalena Bonnin Riera

Amb un poc de retard però per fi, aquí tenim les cartes guanyadores del concurs de cartes d'amor de la Biblioteca!! Moltes felicitats a tothom!!

Estimats fills meu al cel i a la terra:

Hi ha pocs plaers comparables al de posar-se a escriure una carta d'amor, totalment lliure i sense censors. Esdevé com un amor blanc disposat a rebre taques de color en formes de paraules espargides a sobre. Avui és per mi un d'aquests dies en el que cap urgència necessita ser transcrita, ni cap problema o angoixa vol ser pal·liada amb la seva expressió; així que aquest escrit és només l'exercici de pintar sobre paper, tenint, com sempre, la vostra presència com principals receptors. Ja no se si sabria escriure si no és per parlar una estoneta amb voltros.

Per cert, aquesta nit hi he somniat amb voltros, era un somni tranquil, gesn simbòlic..Aquests somnis son com un gran regal que me feu on puc fruir d'un temps amb voltros, on les imatges son tan nítides, que me deixen una petajada profunda i de gran durada, torn a voltros i a la vostra companyia, com si mai haguéssiu partit. No se si aquests somnis son subterfugis de la ment debut a que s'acosta l'aniversari de la vostra mort i aquests moments de somnis son per calmar-me de les possibles angoixes dels propers esdeveniments. Ja dic, no ho se, però jo m'estim més pensar que mai vos heu allunyat de mi, que els somnis i la mort tenen tanta consistència i presència real com la vida i la quotidianitat coneguda per noltros. L'essència del vostre esperit, com el meu és inabastable i eterna; potser sí esteu subjectes a evolucions d'un grau subtil, d'uns canvis que escapen a la nostra comprensió, dels quals només en podem tenir lleugeres intuïcions. Crec que els éssers vius ens trobam en un grau molt poc desenvolupat en la percepció de la realitat total, crec que estem en un nivell superficial, més bé groller, de la gran existència que tot ho acull. És com si fóssim un mineral en brut, bast i brut, i la vida fos un temps d'aprenentatge i neteja en el recorregut del camí a l'eternitat.

Segueixo aquí enmig fills meus, això sí, en un entorn natural, de silenci i pau, en un dia plujós i fred, que sembla fet aposta per ajudar a fer net l'ambient i un poc el nostre esperit. I és en aquesta calma on vos vull tenir presents, radiants de llum, purs... molt per sobre les esclavituds, depressions i sentiments desbocats sense raó, que encara ens envolten aquí baix. Se que existeix la realitat suprema més enllà de tot el que coneixem i que voltros sou allà i que noltros hi arribarem algun dia. Per tant, no s0ah de tenir pena, ni enyorança d'un passat, sino esperança i fe en el que assolirem. La nostra vertadera identitat i el nostre retrobament.

Mamà

Cartes d'amor: Tercer premi, Daniel Covacho Cordero

Amb un poc de retard però per fi, aquí tenim les cartes guanyadores del concurs de cartes d'amor de la Biblioteca!! Moltes felicitats a tothom!!

Hola amor,
Aun recuerdo el primer día que vi tu sonrisa, me conquistaste, e hiciste que mi cara se iluminara como nunca lo había hecho. Desde que te conocí, al tomarte entre mis brazos me olvidaba de todo mi sufrimiento, de todas mis lágrimas, de toda mi vida.

Tan solo un par de años antes de que aparecieras tú, coqueteaba con la muerte, esperando que su abrazo acabara com mis males, pero Dios te puso en mi camino, y mi corazón volvió a latir.

Mi corazón ahora está más fuerte que nunca, y todo gracias a ti, mi corazón es tuyo, te pertenece, por eso no me importa dártelo. Llevo mucho años viéndote morir lentamente, enganchado a una máquina, títere
del destino, nunca más.

Cuando leas esto solo quiero que sonrías, tú eres mi vida, no sientas remordiemientos porque mi corazón ocupe tu pecho, ya te he dicho que mi corazón te pertenece, haz que sonría, disfruta nuestra vida.

Un beso

Mamá

Tercer premi: Daniel Covacho Cordero

VII edició del concurs de cartes d'amor

Concurs de cartes d'amor
Al concurs hi poden participar totes les persones majors de 14 anys. La carta d’amor ha de tenir un mínim d’un foli i un màxim de tres a doble espai i escrits a ordinador.

Forma

Les cartes d’amor s’han de presentar sense signar i amb un pseudònim en un sobre tancat que posi “CARTES D’AMOR + pseudònim”. Dins un altre sobre tancat hi han de constar les dades personals de l’autor (nom i llinatges, telèfon, correu electrònic) i una fotocòpia del DNI. A l’exterior només hi ha de figurar el pseudònim emprat a la carta d’amor. Per tant, els participants han de entregar dos sobres, un amb la carta i l’altra amb les dades personals.

Termini
El termini de presentació de les cartes finalitza el dia 17 de febrer de 2012.

Lloc de presentació

Totes les cartes s’han de presentar a la Biblioteca Pública de Palma a la bústia que habilitada per l’esdeveniment.

Premis

1º PREMI: lot de llibres
2º PREMI: lot de llibres
3º PREMI: lot de llibres

La Biblioteca es reserva el dret de modificar els premis del concurs.


Lliurament de premis

La decisió del jurat es farà pública el dissabte 25 de febrer, a la sala d’actes de la biblioteca, a les 12.00 hores.

Bona sort i bones lectures!!

Flor de neu i el ventall secret, de Lisa See

Flor de Neu i el ventall de secret ens endinsa en el món de la Xina del segle XIX i d'un llenguatge secret que han utilitzat les dones xineses durants molts anys.

Lisa See la seva autora ens explica la història d'amistat de dues dones Assutzena i Flor de Neu que es comuniquen a través d'un llenguatge secret anomenat Nu-shu.

Gràcies a aquest llenguatge mil.lenari que van crear les dones xineses es podien comunicar entre elles sense que els homes ho sabessin

Antigament a la Xina del segle XIX les dones eren tancades i aillades i ningú esperava d'elles que pensessin o tinguessin emocions

Però en un districte de la remota província de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi secret per comunicar-se entre elles.

Diuen que el nu-shu el va crear una jove concubina de l'emperador per poder comunicar-se amb la seva familia. Les dues protagonistes d'aquesta història són hermanades amb un vincle tradicional xinès anomenat laotong, que vol dir com almes bessones, les dones s'uneixen amb una amistad que perdurarà tota la seva vida i compartiran els seus pensaments íntims i les alegries i tristeses de la vida. Al club va cridar especialment l'atenció la magnífica descripció que fa l'autora d'un dels moments més importants de les nines d'aquella societat. L'època en que comencen l'embenatge dels seus petits peus, una tradició dolorosa fins extrems insospitats i fins i tot mortal.

El llibre i la història molt ben ambientades i documentades va agradar molt i va donar peu a iniciar una interessant conversa al voltant de les diferents societat arran el món on es doblega la voluntat, l'ànima de les dones d'una forma o d'un altra perquè són considerades, èssers humans d'inferior categoria que només serveixen per encarregar-se de la llar i tindre fills, a ser possible de gènere masculí.

Pensem que potser aquestes coses ja no passen a començaments del segle XXI, però encara avuid dia hi ha societats on les dones estan marginades o pateixen mutilacions i fins i tot són assassinades pel fet d'estimar a la persona equivoada o de no poder tindre fills. Un llibre per reflexionar i per conèixer una societat molt llunyana en el temps i en l'espai que al final no ho és tant.

Per la propera sessió del club llegirem un dels llibres més coneguts de l'escriptor nord-americà Truman Capote, A sang freda. Ens reunirem dilluns dia 30 de gener a les 18 hores a la planta baixa de la Biblioteca Pública Can Sales.

Fins aviat i bones lectures!!