El sol de los Scorta, de Laurent Gaudé

Baix un sol abrasador hem acabat de llegir El sol de los Scorta, de Laurent Gaudé, la història d’una nissaga familiar que té un tràgic començament amb el naixement del primer Scorta de la unió d’un bandoler i una dona solitària.

La família, els profunds, íntims i misteriosos vincles que uneixen a certes persones i que es transmeten dels uns als altres en l'espessor d'una sang finalment barroca i d'humanitat tràgica. El terrer, aquesta geografia ingrata i exigent de vegades fins a l'extenuació i la fam, però també aquest paisatge, aquesta olor, aquests sabors que sostenen el deambular i els afanys d'una raça sencera. El sol que enllumena, calenta, resseca, momifica als fantasmes que no obstant això bateguen i van capcots per l'ombra dels carrers d'un escenari al final immutable. I, finalment, els Scorta. Els fills, néts, besnéts ..., d'aquest mític Rocco Scorta Mascalzone, que funda una raça d'herois modestíssims "violant" a una dona que portava dècades esperant aquell moment de equívoc, fúria, passió, venjança, record i, per què no dir-ho, també amor.

Una història que ens ha arribat dins el cor perquè ens recorda moments semblants viscuts per familiars, pels nostres pares, avis... vides sofrides, vides de penúries, de pobresa, però alhora de una gran riquesa de sentiments, perquè la família mai no deixa els seus en segon pla, sempre està allà per protegir-los i estimar-los.